XURRET SYSTEM

DESCRIPCIÓ

XURRET SYSTEM és un element urbà modular, emmotllat en formigó en massa i amb acabat decapat, format per cinc elements. Classificats amb les lletres X, U, RR, E i T, les cinc peces poden formar agregacions lliures com a element configuratiu del paisatge urbà o natural. Cada peça destaca per la seva pròpia morfologia i una geometria irregular que resulta de treballar la matèria com un element escultòric, la finalitat del qual és crear un seient obert i còmode per a l´usuari. La textura de seu acabat ressalta pel gravat que l´assimila a la pell d´un organisme viu. Gràcies al seu pes no necessita ancoratge per a la seva instal•lació. XURRET SYSTEM va ser dissenyat pels arquitectes Ábalos & Herreros amb la col•laboració dels l´arquitectes Marta Malé i Escofet l´any 2003. Sobre el seu desenvolupament, els autors comenten: ´´ Què fem en l´espai públic? Bàsicament estar asseguts o dempeus, fixos o en moviment. Pensat així, un banc és una mica més que un seient, és un condensador de la mirada i el moviment, un objecte que reclama ser construït amb més fonaments que els ergonòmics tradicionals. Així, un banc que no ens diu com asseure´ns i cap a on mirar, que no prefigura de forma definitiva el nostre comportament, que s´interposa entre nosaltres i el paisatge de forma ambigua, dotat d´una certa autonomia respecte a ambdós i per això capaç d´establir diàlegs insospitats, ens sembla un estímul optimista i excitant per posar en relació el propi cos amb el món. XURRET és un sistema per construir punts de referència, una combinatòria oberta de cinc peces i quatre colors que busca provocar diferents formes d´apropiació i activar llocs des de la seva mera presència. XURRET va ser el nostre primer disseny industrial i utilitza una geometria orgànica, més obscena o escatològica que cibernètica, per propiciar altres formes d´ús i apropiació de l´espai públic. Són un banc públic que es planteja ocupar espacialment llocs sense grans propietats o qualitats, alhora que reconsidera l´ergonomia moderna, massa estreta i correcta. Per això juga tant amb l´encanteri de les formes complexes com amb els nous procediments de fabricació oberts per al modelatge digital d´encofrats i motlles. En el disseny inicial, en la fabricació de motlles i prototips i en la configuració dels seus ornaments, la digitalització permet accedir a llocs, figures i sistemes mai abans experimentats, però sobretot ens permet introduir temporalitats superposades i contraposades: una imatge orgànica gairebé primitiva en una cosa tan convencional com un banc de formigó, i alhora una forma d´entendre el mobiliari aliena als cànons moderns. Aquesta multiplicació i proliferació és la tècnica que ens interessa perquè és l´única que no ens atrapa en la fascinació unidimensional cap allò nou, sinó que ens permet embolicar el digital i el natural en una nova artesania digital, una nova xarxa d´interessos que construeix l´arquitectura i el paisatge que avui volem i podem desitjar.´´
Mobiliari urbà.

LEGAL